La formació de l’AES es va fer amb l’objectiu d’unificar el moviment estudiantil en l’ensenyament mitjà, creant un moviment que fora fort, obert i útil per als estudiants; en contraposició a la forma de funcionar del Sindicat d’Estudiants (SE), que convocava mobilitzacions sense objectius i sense comptar amb l’alumnat, i no atenent als problemes del dia a dia de aquestos.
Primavera Valenciana
Encara que ha passat molt temps i ja no me’n recorde de certes coses, recorde que tot començà amb una concentració en la plaça de la Verge per l’educació pública i de qualitat. Vam decidir anar al Lluís Vives per donar suport als alumnes d’eixe centre, que es concentraven tots els dimecres per demanar el mateix que demanaven nosaltres: una educació digna.
De forma espontània, es va decidir tallar el carrer de Xàtiva. Al cap de poc temps va aparèixer la policia i va començar a carregar de forma molt violenta contra els allí concentrats. Les imatges eren molt impressionants. Alumnes de 13 anys eren perseguits i palejats per la policia per manifestar-se. Mai havia viscut, ni he tornat a viure, un nivell repressiu tan alt. Com més es dispersava als manifestants, més violenta era l’actuació de la policia. No sols els alumnes van haver de suportar la violència policial, tot aquell que passava pel lloc rebia un cop de porra, ja fora intentant ajudar als joves que estàvem sent agredits o simplement observant la trista escena.
Durant els dies següents, es foren succeint les concentracions i manifestacions, sent aquestes cada vegada més nombroses. Els membres de AES ens vam veure desbordats, encapçalant en algunes ocasions les mobilitzacions. La tònica era sempre la mateixa: si les manifestants teníem una actitud pacífica, la policia buscava qualsevol excusa per començar a carregar; i quan per fila trobava, començaven les agressions. En algunes ocasions van haver-hi autentiques batalles campals. Cada poc temps la policia realitzava una càrrega, de forma extremadament violenta. Plovien els cops de porra i fins i tot els gasos. Una de les coses més boniques que poguérem sentir les que sofrirem els successos de la Primavera Valenciana, va ser la solidaritat que des de tota Espanya vam rebre les estudiants i la resta de persones que participaren en aquelles mobilitzacions. Es va fer famosa aquella frase de “jo també sóc l’enemic”, en referència a les paraules pronunciades pel nefast cap superior de policia a València, Antonio Moreno, referint-se a les persones que protestàvem per una educació pública i de qualitat, i contra la brutal repressió.
Lamentablement, aquelles grans mobilitzacions no es van traduir en un augment significatiu de l’organització entre els estudiants. En AES vam aconseguir atreure a un gran nombre de persones en els primers moments, però a mesura que aquestes mobilitzacions es desinflaven, perdíem força i no aconseguíem mantenir-les treballant al nostre costat. Aquest mateix va ocórrer amb la resta d’associacions i assemblees estudiantils que participaren.
De la Primavera fins a hui
Davant la reprensió que sofrirem els que participarem en la Primavera Valenciana, moltes persones, col•lectius i sindicats vam decidir treure endavant l’Assemblea per les llibertats y contra la repressió “El Micalet”, amb la intenció de donar-nos suport y fer-ne front. Esta assemblea va donar suport jurídic a totes les persones afectades per la repressió a València durant més d’un any, però amb el pas del temps es va anar diluent.
D’altra banda, des de la Primavera Valenciana hem estat en contacte amb vàries direccions d’un gran número d’instituts a València i Mislata; i en alguns d’ells vam aconseguir fer actes per informar als alumnes sobre la LOMQE i l’assemblea d’El Micalet.
Però, tot i que la implicació que hem tingut algunes membres d’AES, la realitat és que el treball sindical en l’ensenyament mitjà és molt difícil, a causa del gran nombre de centres educatius i la seua dispersió geogràfica, la dificultat de molts companys per a participar degut a la seua edat o el fet de que molts alumnes es començaven a interessar pel moviment estudiantil quan ja estaven prop de finalitzar la secundària.
El treball amb el FEU
Al ser tan difícil el treball en els instituts, i sent el principal objectiu de l’AES unificar el moviment estudiantil, vam decidir començar a treballar junt amb el Front Estudiantil Unificat (FEU). La línia del FEU és molt pareguda a la nostra, i això lo hem pogut comprovar de forma directa en el treball que hem realitzat fins ara conjuntament. A més, des de fa un any compartim espai amb ells en un projecte d’unitat major, que és el Front d’Estudiants del País Valencià (FEPV), una confederació formada per diverses associacions estudiantils del País Valencià, amb el propòsit comú d’organitzar als i les estudiants del territori, defendre l’educació pública i coordinar les accions i protestes de tots els sindicats. Després d’un any de treball conjunt amb el FEU, enguany vam valorar que calia donar un pas més en aquest sentit, i vam prendre la decisió d’iniciar un procés d’unificació que concloguera amb la nostra integració total en el sindicat, eixint reforçat així el moviment estudiantil en secundària i FP.Perspectives de futur
El nostre objectiu al unir-nos amb el FEU és aconseguir dotar a l’estudiantat una ferramenta veritablement útil amb la qual poder fer front als atacs a la seua, la nostra, educació. Sent conscients de la dificultat de la feina, sabem que para aconseguir-ho hem de ser una organització ampla, oberta i democràtica. Els i les estudiantes han de veure’ns al seu costat. Hem d’evitar realitzar o secundar mobilitzacions inútils que no ajuden a avançar al moviment estudiantil, i hem de treballar per dotar de contingut les que sí que ho facen.
El treball que estem realitzant ara està sent recollir les queixes de l’alumnat i col•locar-les com les nostres principals demandes. També estem tractant de crear assemblees en els centres d’educació on som per aconseguir que el moviment estudiantil siga realment ampli, i que els estudiants no organitzats també puguen aportar idees per a la lluita per l’educació pública i ser partícips d'ella. A més, estem tractant d’organitzar xerrades en els centres per parlar sobre els problemes que els i ens afecten o afectaran, sobre com lluitar per l’educació pública, la necessitat de la unitat i per animar-los per tal de que s’organitzen en aquesta tasca. Una tasca tan difícil com necessària.
Per una educació pública, laica, gratuïta i de qualitat!
Al País Valèncià, Front d’Estudiants!
Associació d'Estudiants de Secundària
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada